ANEM D'EXCURSIÓ AL PUIGSACALM.

Com que el tenim tant a prop i el veiem cada dia és típic a la familia pujar-hi de tant en tant: la Júlia hi ha pujat de ben petita assentada a la motxilla "porta-bebès", i dues vegades caminant (bé una de les vegades va ser un intent fallit i això que ens emportem ous "Kinder" com a premi per haver pujat!). I ara faltava en mini-Vadó que ho demanava a crits perquè sap que de moment també va a l'esquena amb la motxilla però si esperàvem gaire més li tocaria pujar caminant.
Doncs què més patriòtic que celebrar la Diada Nacional de Catalunya pujant al Puigsacalm!!!

I JO UN ANYET!!!!!

Per tots aquells que estigueu intentant recordar quan vaig fer un any... doncs el 29 D'AGOST HOME!!!!
Encara no entenc massa bé lo de la "galeta gegant" que em van posar a davant. Total: l'única cosa que em feia il.lusió era, primer aquella llumeta que hi havia i que no em deixaven tocar, i segon, xafar la "galeta gegant" ben xafada amb les mans, i tampoc vaig poder fer-ho!
Això sí, la vaig tastar i era boníííííssima!
Després també van portar una cosa molt grossa embolicada amb un paper de colors, volíen que ho obrís però, què carai, jo no sabia com es feia i al final ho van fer la mama i la Júlia mentre el papa anava tirant fotos.
I sorpresa: hi havia un camió enorme que li va fer més il.lusió a la Júlia que a mi (però això no ho digueu al papes eh?)

JA TINC 6 ANYS!!!

Ja he fet 6 anys i per commemorar aquesta fita tant important ho vam celebrar 2 vegades: a Suïssa, on estavem de vacances el dia del meu aniversari i a casa amb les meves amigues i la familia quan vam tornar.
Sí, sí, no hi ha cap amiga que hagi celebrat l'aniversari a Suïssa... Doncs jo sí!
El "renacuaju" crec que està gelós perquè m'ho saboteja tot: és menja els meus colors i els meus dibuixos, m'agafa les joguines per rossegar-les i el pitjor de tot són les esgarrapades, les mossegades i les estirades de cabell. No para, i tot i que els papes em diuen que és molt petit i que ja anirà aprenent que això no és fa, ahir ja li va saltar un catxeta. La paciència té un límit!!!

FEM RATAFIA!

A la família això de la ratafia ens agrada (bé, els més menuts no ens la deixen provar encara) i ja que vivim en una comarca amb molta tradició de ratafia i a on és fa bona part de la que es troba per Catalunya ens hem decidit i... a fer-ne de casolana!
Com que no sabíem per on posar-nos-hi, i ja que l'únic que havíem sentit era algu de 40 dies a sol i serena vam decidir buscar l'ajuda d'un expert: ja veus la mama a un taller de ratafia i jo, la Júlia, també m'hi vaig apuntar. El gran mestre va ser el Sr. Xavier Codina, el que fa la Ratafia Russet (no el pare de l'Amanda eh?).
Crec que si haguessim hagut de buscar totes les herbetes i espècies que si posen per primera vegada hauríem acabat "leres" així que per ser la primera vegada ens va anar molt bé l'ajuda.
En resum: ja l'hem tingut 40 dies a sol i serena, i després la vam col.lar, hi vam fer un xarop i "voilà", ja tenim 5 litres que prometen bastant!!!
Però, ep, tot i que ja la tenim embotellada no es pot tocar fins per Nadal!

ENS AGRADA EL BON TEMPS!

Ai, no hi ha res com el bon temps!
A en Vadó Jr. li hem ensenyat a anar amb bicicleta!! Bé a darrera la bici, assentadet i quietet i sembla que li ha agradat molt, de fet igual com feia la Júlia, hi fa bacaines i tot! Com es pot dormir d'aquesta manera?
Aiiii, quan agafa la soneta tot és bo!


I també podem anar d'excursió, com pujar a Farners.
Perquè serà que tots a casa envejem al petit, això d'anar de paquet és fantàstic, sigui amb bici, a la motxilla, amb el cotxet. Així qualsevol!!!

BATEIG DEL MÉS PETITÓ

El dia 3 de maig vam anar de bateig!
Al Mallol és clar, com pel casament i el bateig de la Júlia. És que no ens cansem de contemplar les vistes que hi ha des d'aquell petit turonet.
Com toca en un dia assenyalat anàvem tots molt mudats però sobretot en Vadó Jr.
Un dia molt guaiiii!

I UN MES MÉS!

Uf, com passa el temps, ja som a l'abril!
La família continuem molt tranquilets. No hem marxat de vacances aquesta Setmana Santa, però quan el temps ens ha deixat, hem anat fent cosetes: al zoo de Barcelona i les Rambles (estrenant el nou eix Olot-Vic, que quina trinxada però no vegis lo pràctic que és), en Vadó pare i la Júlia van fer brunyols i el Dilluns de Pasqua excursió a St. Magdalena amb en Vadó petit a l'esquena!!
La Júlia es va quedar amb els avis de la Cellera i sort... perquè si caminar no és el seu fort després de l'excursioneta ens hagués engegat a pastar fang (el mateix que vam trobar pel camí. Quines pastetes!!)

No cal dir les "agulletes" (o en idioma nostre: "lo estaiats") que estem!! Bé menys el patufet de la casa que anava a darrera l'esquena amb la motxilla. La seva primera excursió a l'esquena del papis!!!
Els dies que ha plogut hem tingut tan de temps lliure que les dentetes de baix d'en Vadó també han aprofitat per sortir i de moment sembla que no fan massa mal!
I hem arreglat el jardí, a punt per la primavera! Veniu-nos a veure i ja veureu que "macu" l'hem deixat. Ara falta que pari de ploure o es podriran totes les floretes!
La família Soliva-Fàbrega reivindiquem SOL ja!!!

CARNESTOLTES.

A veure si ve ja la primavera! Jo, aquesta nit, he agafat febre per primera vegada i déu ni do, 38º. Ostres... no tenia gens de son fins que la mama m'ha donat una coseta dolceta i... a dormir! La Júlia té mal d'orella i la mama ha arreplegat un refredat... El papa com que ja té l'al.lèrgia, suposo que els virus el perdonen.

Doncs com que hem de "cubar" els virus,estic tancadet a casa amb la mama.
Fa uns dies em van ensenyar què és el Carnestoltes: quina bogeria! Sort que no em van obligar a posar-me aquelles robes tan estranyes. La Júlia anava de Blancaneus (m'han dit que ja m'explicaran el conte quan el pugui entendre, com si jo no ho entengués tot!).
Vam anar a veure una cosa que se'n diu Rua i aquella colla de gent em va inundar de paperets de color, fins i tot a dins el bolquer en tenia... Que es preparin l'any que ve. Les pedretes també valen?

FRUITA I TEATRE

Sòc molt petitó encara, però estic experimentant moltes coses noves cada dia: algunes, una mica imposades pels papes, i d'altres per un senyor d'una bata blanca que em deu tenir mania perquè em clava agulles a les cuixetes de tres en tres!!!

Ja he provat la fruita, i què voleu que us digui? Doncs és dolenta! La mama no m'ho dòna amb bibi sinò amb una cosa que a mi m'agrada més xupar quan és buida que quan la mama l'emplena d'això que en diuen fruita. A més, és molt més divertit escupir-ho i posar-me els dits a la boca quan m'ho dòna, que no haver-m'ho d'empassar; em fa fer unes males cares... i em venen "oits".

També des del cap de setmana passat, m'han posat en una habitació tot solet, on a la paret hi ha uns ossets que intento agafar des del canviador però no puc! Això sí, el llit és molt gran, però com que no tinc els papis a prop a la nit, ja m'asseguro de fer-los venir alguns cops per assegurar-me que hi sòn.

I per si això no fossin prou canvis ara vaig amb un cotxet molt diferent, vaig de cares endavant i veig moltes coses noves!

De totes maneres encara no ho he paït tot i faig anar als papis una mica de cul.

Ahir vaig sentir aquell senyor de bata blanca que li deia a la mama que em podia donar cereals i una mica de verdura. Què deu ser? Ai, ai, ai, quina por!!!

Doncs jo per Nadal vaig decidir que: volia ser artista!!! I li vaig dir a la mama: Mama, jo vull ser artista i vull apuntar-me a teatre!!

Els papis m'hi han apuntat tot incrèduls perquè fins ara m'havia negat a fer activitats extra-escolars, però això és diferent!!! Ara començarem a assajar una obra de teatre que es diu "Les tres Bessones i els tres Porquets". En un principi havia de fer de Mussol de la Bruixa Avorrida, tot un paperàs! Però ahir va començar una nena nova i com que no volia fer de bruixa m'ha tocat a mí. Ufff! Quin iuiu! La mama ahir em va estar convencent que no passa res i que buscarem una disfressa de Bruixa Avorrida molt xuli!.

Nois i noies: d'aquí als escenaris de Broadway!!

ANY NOU NOTÍCIES NOVES...

(Júlia)Ufff, hem tornat a la vida "normal"!!

Acabem de desmuntar el Pessebre i l'Arbre de Nadal (que pobre avet, era natural, com cada any, ja que el papa sempre es posa molt pesat en que ha de ser natural! Ha de ser natural! i és clar amb la calefacció i tot a veure qui el recuperarà ara... L'avi Marcel.lí ja no sap on plantar-los, al final haurà de fer una "Fira de l'Avet" a la Cellera per treure-se'ls de sobre!)

El Tió s'ha portat molt i molt bé, ara, que amb el que l'hem inflat de galetes "principe" i torradetes i xocolata i fins i tot ratafia era evident que havia de fer un bon pet!!!

I els Reis també molt i molt bé: aquest any vam anar a esperar-los a Les Preses, per fer una mica de poble, i feien concurs de fanals. El papa va dir que tenia una idea molt bona i apa, el papa i jo, la Júlia, a fer un fanalet el mateix dia d'anar-los a esperar. S'ha de dir que la mama es pensava que tenia les millors idees per fer un fanal digne de guanyar el concurs però el papa, tot callat i anant dient que no a les idees de la mama, va anar fent a la seva manera i nois, s'ha de reconèixer que entre ell i jo ens ho vam "currar" molt.

Quant esperàvem per pujar a saludar Ses Majestats, la senyora alcaldessa va i després del discurs es diposa a cridar el guanyadors del concurs de fanals i... La primera vaig ser jo!!!!

Va ser molt emocionant!

I és clar ens van recompensar amb molts regals.

I ara després de les Festes tornem a la vida quotidiana...