ANEM D'EXCURSIÓ AL PUIGSACALM.

Com que el tenim tant a prop i el veiem cada dia és típic a la familia pujar-hi de tant en tant: la Júlia hi ha pujat de ben petita assentada a la motxilla "porta-bebès", i dues vegades caminant (bé una de les vegades va ser un intent fallit i això que ens emportem ous "Kinder" com a premi per haver pujat!). I ara faltava en mini-Vadó que ho demanava a crits perquè sap que de moment també va a l'esquena amb la motxilla però si esperàvem gaire més li tocaria pujar caminant.
Doncs què més patriòtic que celebrar la Diada Nacional de Catalunya pujant al Puigsacalm!!!

I JO UN ANYET!!!!!

Per tots aquells que estigueu intentant recordar quan vaig fer un any... doncs el 29 D'AGOST HOME!!!!
Encara no entenc massa bé lo de la "galeta gegant" que em van posar a davant. Total: l'única cosa que em feia il.lusió era, primer aquella llumeta que hi havia i que no em deixaven tocar, i segon, xafar la "galeta gegant" ben xafada amb les mans, i tampoc vaig poder fer-ho!
Això sí, la vaig tastar i era boníííííssima!
Després també van portar una cosa molt grossa embolicada amb un paper de colors, volíen que ho obrís però, què carai, jo no sabia com es feia i al final ho van fer la mama i la Júlia mentre el papa anava tirant fotos.
I sorpresa: hi havia un camió enorme que li va fer més il.lusió a la Júlia que a mi (però això no ho digueu al papes eh?)

JA TINC 6 ANYS!!!

Ja he fet 6 anys i per commemorar aquesta fita tant important ho vam celebrar 2 vegades: a Suïssa, on estavem de vacances el dia del meu aniversari i a casa amb les meves amigues i la familia quan vam tornar.
Sí, sí, no hi ha cap amiga que hagi celebrat l'aniversari a Suïssa... Doncs jo sí!
El "renacuaju" crec que està gelós perquè m'ho saboteja tot: és menja els meus colors i els meus dibuixos, m'agafa les joguines per rossegar-les i el pitjor de tot són les esgarrapades, les mossegades i les estirades de cabell. No para, i tot i que els papes em diuen que és molt petit i que ja anirà aprenent que això no és fa, ahir ja li va saltar un catxeta. La paciència té un límit!!!

FEM RATAFIA!

A la família això de la ratafia ens agrada (bé, els més menuts no ens la deixen provar encara) i ja que vivim en una comarca amb molta tradició de ratafia i a on és fa bona part de la que es troba per Catalunya ens hem decidit i... a fer-ne de casolana!
Com que no sabíem per on posar-nos-hi, i ja que l'únic que havíem sentit era algu de 40 dies a sol i serena vam decidir buscar l'ajuda d'un expert: ja veus la mama a un taller de ratafia i jo, la Júlia, també m'hi vaig apuntar. El gran mestre va ser el Sr. Xavier Codina, el que fa la Ratafia Russet (no el pare de l'Amanda eh?).
Crec que si haguessim hagut de buscar totes les herbetes i espècies que si posen per primera vegada hauríem acabat "leres" així que per ser la primera vegada ens va anar molt bé l'ajuda.
En resum: ja l'hem tingut 40 dies a sol i serena, i després la vam col.lar, hi vam fer un xarop i "voilà", ja tenim 5 litres que prometen bastant!!!
Però, ep, tot i que ja la tenim embotellada no es pot tocar fins per Nadal!

ENS AGRADA EL BON TEMPS!

Ai, no hi ha res com el bon temps!
A en Vadó Jr. li hem ensenyat a anar amb bicicleta!! Bé a darrera la bici, assentadet i quietet i sembla que li ha agradat molt, de fet igual com feia la Júlia, hi fa bacaines i tot! Com es pot dormir d'aquesta manera?
Aiiii, quan agafa la soneta tot és bo!


I també podem anar d'excursió, com pujar a Farners.
Perquè serà que tots a casa envejem al petit, això d'anar de paquet és fantàstic, sigui amb bici, a la motxilla, amb el cotxet. Així qualsevol!!!

BATEIG DEL MÉS PETITÓ

El dia 3 de maig vam anar de bateig!
Al Mallol és clar, com pel casament i el bateig de la Júlia. És que no ens cansem de contemplar les vistes que hi ha des d'aquell petit turonet.
Com toca en un dia assenyalat anàvem tots molt mudats però sobretot en Vadó Jr.
Un dia molt guaiiii!

I UN MES MÉS!

Uf, com passa el temps, ja som a l'abril!
La família continuem molt tranquilets. No hem marxat de vacances aquesta Setmana Santa, però quan el temps ens ha deixat, hem anat fent cosetes: al zoo de Barcelona i les Rambles (estrenant el nou eix Olot-Vic, que quina trinxada però no vegis lo pràctic que és), en Vadó pare i la Júlia van fer brunyols i el Dilluns de Pasqua excursió a St. Magdalena amb en Vadó petit a l'esquena!!
La Júlia es va quedar amb els avis de la Cellera i sort... perquè si caminar no és el seu fort després de l'excursioneta ens hagués engegat a pastar fang (el mateix que vam trobar pel camí. Quines pastetes!!)

No cal dir les "agulletes" (o en idioma nostre: "lo estaiats") que estem!! Bé menys el patufet de la casa que anava a darrera l'esquena amb la motxilla. La seva primera excursió a l'esquena del papis!!!
Els dies que ha plogut hem tingut tan de temps lliure que les dentetes de baix d'en Vadó també han aprofitat per sortir i de moment sembla que no fan massa mal!
I hem arreglat el jardí, a punt per la primavera! Veniu-nos a veure i ja veureu que "macu" l'hem deixat. Ara falta que pari de ploure o es podriran totes les floretes!
La família Soliva-Fàbrega reivindiquem SOL ja!!!