Sòc molt petitó encara, però estic experimentant moltes coses noves cada dia: algunes, una mica imposades pels papes, i d'altres per un senyor d'una bata blanca que em deu tenir mania perquè em clava agulles a les cuixetes de tres en tres!!!
Ja he provat la fruita, i què voleu que us digui? Doncs és dolenta! La mama no m'ho dòna amb bibi sinò amb una cosa que a mi m'agrada més xupar quan és buida que quan la mama l'emplena d'això que en diuen fruita. A més, és molt més divertit escupir-ho i posar-me els dits a la boca quan m'ho dòna, que no haver-m'ho d'empassar; em fa fer unes males cares... i em venen "oits".
També des del cap de setmana passat, m'han posat en una habitació tot solet, on a la paret hi ha uns ossets que intento agafar des del canviador però no puc! Això sí, el llit és molt gran, però com que no tinc els papis a prop a la nit, ja m'asseguro de fer-los venir alguns cops per assegurar-me que hi sòn.
I per si això no fossin prou canvis ara vaig amb un cotxet molt diferent, vaig de cares endavant i veig moltes coses noves!
De totes maneres encara no ho he paït tot i faig anar als papis una mica de cul.
Ahir vaig sentir aquell senyor de bata blanca que li deia a la mama que em podia donar cereals i una mica de verdura. Què deu ser? Ai, ai, ai, quina por!!!
Doncs jo per Nadal vaig decidir que: volia ser artista!!! I li vaig dir a la mama: Mama, jo vull ser artista i vull apuntar-me a teatre!!
Els papis m'hi han apuntat tot incrèduls perquè fins ara m'havia negat a fer activitats extra-escolars, però això és diferent!!! Ara començarem a assajar una obra de teatre que es diu "Les tres Bessones i els tres Porquets". En un principi havia de fer de Mussol de la Bruixa Avorrida, tot un paperàs! Però ahir va començar una nena nova i com que no volia fer de bruixa m'ha tocat a mí. Ufff! Quin iuiu! La mama ahir em va estar convencent que no passa res i que buscarem una disfressa de Bruixa Avorrida molt xuli!.
Nois i noies: d'aquí als escenaris de Broadway!!
Fa uns dies em van ensenyar què és el Carnestoltes: quina bogeria! Sort que no em van obligar a posar-me aquelles robes tan estranyes. La Júlia anava de Blancaneus (m'han dit que ja m'explicaran el conte quan el pugui entendre, com si jo no ho entengués tot!). 
